El dijous 21 de desembre, a les 18 h, tindrà lloc el seminari “Processament del significat oracional en adults neurotípics i amb síndrome de Williams: evidències electroencefalogràfiques i conductuals”, a càrrec de Clara Soberats. S’hi podrà assistir presencialment a l’aula AA01 de l’edifici Ramon Llull o bé a través de Microsoft Teams. Us hi podeu inscriure en aquest enllaç: https://forms.gle/1FBwwBbodzRnGSpJ6.

Resum

El significat dels enunciats naturals té un doble aspecte: un és la memòria lèxic-semàntica, que entra als enunciats en forma de paraules que recordem i recuperem; l’altre és el tipus específic de significat conferit per la gramàtica, que és un significat intrínsecament integrador i referencial. En aquesta tesi he proposat el model Iteració Memòria – Referència (MRIt per les seves sigles en anglès), que defineix el significat dels enunciats com un flux dinàmic des de memòria fins a la referència a través de la gramàtica. Basant-nos en aquest model, el component N400 es pot interpretar com una marca d’efectes exclusius del pol ‘memòria’, mentre que els components positius tardans (LPCs) s’associarien amb el pol ‘referència’. Per explorar el model MRIt, he fet quatre estudis experimentals: els resultats conductuals d’un paradigma de lectura autoregulada (self-paced reading task) han mostrat que la manipulació del significat gramatical en oracions en castellà com, per exemple, He llegado a una Palma esta mañana o El coche explotó durante cuatro horas només té costos de processament globals però no locals per als adults neurotípics. L’estudi subsegüent de potencials evocats ha mostrat que aquestes manipulacions generen un LPC en lloc d’un N400, mentre que el potencial N400 es limita a anomalies lèxiques com ara He llegado a un botón esta mañana. En un tercer estudi, els adults amb la síndrome de William (SW) mostraren un N400 preservat a les frases lèxicament anòmales, però un LPC absent o atípic, cosa que suggereix una debilitat específica en l’ancoratge referencial a causa d’una alteració en la integració del significat a nivell gramatical, més que un dèficit lèxic per se. A més, en un quart i darrer estudi he analitzat les pauses classificades per posició sintàctica en la parla espontània a la SW. En conjunt, aquests resultats proporcionen un patró coherent de respostes conductuals i neurals vinculades al processament global del significat de les oracions, que és sempre referencial i mediat per la gramàtica.